Sabors: la meva mirada des de la dietètica oriental (MTC) i la neurociència

Sóc una enamorada de la nutrició i, especialment, de la dietètica oriental, ja que em sembla una manera molt sàvia d’individualitzar l’alimentació segons la naturalesa i l’estil de vida de cada persona.

Dins d’aquesta visió, es dona molta importància als sabors dels aliments (dolç, amarg, àcid, salat, picant) i a la seva acció sobre els òrgans, amb la corresponent repercussió en el nostre cos.

 

Quan estudiava segon de Medicina, dins d’una assignatura vam veure el tema de la fisiologia dels sentits, entre ells el gust. A partir d’aquí vaig començar a investigar com aquests sabors actuaven al cervell i de quina manera podien repercutir en la nostra fisiologia.

Intuïa que havia d’anar en la mateixa direcció que la teoria dels sabors de la Medicina Tradicional Xinesa (MTC). I encara avui em sorprèn com podien conèixer aquests efectes fa tants segles.

👉 Dedicaré un post a cada sabor en l’estació corresponent:

  • Estiu → amarg

  • Final d’estiu → dolç

  • Tardor → picant

  • Hivern → salat

  • Primavera → àcid

Això pot interessar-te si, com jo, creus que l’alimentació —amb els seus sabors, colors, textures i mètodes de cocció— influeix directament en com et sents, tant a nivell físic com emocional.

✨ T’invito a aquest viatge pel món dels sabors que et farà més conscient del que ja intueixes i et donarà suggeriments pràctics per aplicar en el teu dia a dia.

 

Efecte del sabor dolç

Neurociència i fisiologia

  • Dopamina → el gust dolç estimula una alliberació ràpida, generant motivació, benestar i recompensa.

  • Serotonina (indirecta) → n’afavoreix la producció a mitjà termini en augmentar la biodisponibilitat del seu precursor (triptòfan).

  • Hidrats de carboni simples → augment ràpid però breu de serotonina.

  • Hidrats de carboni complexos → augment més lent i sostingut (sense “baixada”).

  • Insulina → el dolç pot induir-ne l’alliberament.

  • Cortisol → pot reduir-se momentàniament si hi ha estrès.

  • Leptina → en excés, el dolç pot desregular el senyal gana–sacietat.

 

Origen de la dolçor i microbiota

  • Hidrats de carboni simpleses digereixen gairebé per complet a l’intestí prim i, si se’n consumeixen en excés, poden afavorir el creixement de bacteris sacarolítics i llevats menys beneficiosos.

  • Midó resistentresisteix la digestió i arriba al còlon, on la microbiota el metabolitza i produeix àcids grassos de cadena curta (AGCC), que redueixen la inflamació i nodreixen la mucosa intestinal. A més, el seu efecte sobre la glucèmia és molt diferent del dels hidrats de carboni simples, ja que no provoca pics ràpids de sucre en sang.

 

Segons la Medicina Tradicional Xinesa

  • El gust dolç nodreix, tonifica i harmonitza el Qi i la sang.

  • Relaxar la tensió muscular, humiteja i suavitza la sequedat interna; genera calma i satisfacció.

  • En excés, afavoreix la preocupació, la dependència i l’afecció, a més de generar humitat interna i debilitar l’energia de la melsa–estómac.

 

Conclusió

El gust dolç pot ser terapèutic quan procedeix de fonts naturals i complexes: aporta calma i motivació (dopamina) i, de manera gradual, afavoreix la serotonina.

En MTC, tonifica i harmonitza melsa–estómac, relaxa i humiteja. Pot ajudar quan ens sentim alterades i necessitem centrar l’energia, així com en casos de sequedat de mucoses (tos seca, restrenyiment).

❗ Però convé no abusar:

  • pel seu efecte sobre la insulina (resistència a la insulina molt prevalent avui),

  • pel seu impacte en la microbiota (pot afavorir el creixement de llevats → humitat en MTC),

  • i pel seu efecte en l’esfera emocional (addicció o apego).

 

Exemples i suggeriments d’aliments dolços “medicinals”

Regalèssia

  • Beneficiosa per a melsa i pulmó.

  • Millora la condició de les mucoses, calma la tos i la fatiga.
    ⚠️ Precaució en hipertensió i retenció de líquids.

Preparacions recomanades en forma d’infusions:

  • En gastritis → regalèssia + camamilla + malva.

  • Per gasos/inflor → regalèssia + fonoll + alcaravia + menta.

  • En restrenyiment per sequedat → regalèssia + malva + llavors de xía.

  • Infusió per al pulmó → regalèssia + malva + farigola + saüc.

 

Mel

  • Humiteja la sequedat, calma la tos i suavitza els intestins.

  • En general, recomanada com a aliment-medicina, no com a edulcorant habitual.

  • La mel de manuka destaca per les seves propietats antibacterianes i cicatritzants, útil en casos d’Helicobacter pylori i gastritis.

 

Compota de poma amb kuzu i ratlladura de llimona

  • Útil en debilitat digestiva.

  • La pectina i el kuzu actuen com a prebiòtics i ajuden a desinflamar el sistema digestiu.

  • Bon remei en gastritis i inflamació intestinal.
    ⚠️ Si segueixes una dieta baixa en FODMAPs i la poma et produeix inflor, convé restringir-la durant les primeres setmanes.

 

Crema de carbassa rostida amb germinats

  • Opció ideal per a sopar.

  • El gust dolç afavoreix la relaxació i una millor qualitat del son.

  • Acompanya-la amb peix blanc, tempeh saltat o proteïnes de fàcil digestió.

 

Estofat de tempeh de cigrons amb ceba, xirivia i pastanaga (amb gomasio)

  • Plat vegetarià on predomina el gust dolç.

 

Equilibri, sempre

Com tot a la vida, cal equilibri: cada plat hauria de contenir una mica de cada sabor, amb un predomini del que necessitis més en aquell moment.

👉 Fes servir la teva saviesa i intuïció per conèixer-te i saber què necessita el teu cos en cada etapa.

“El metge del futur serà un@ mateix@”
— Albert Schweitzer

Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.